El millor cuiner del món és juantxi!

Truita de patates amb coca cola

"La noche caia sin hacerse daño

y, sin embargo, llovía"

"Enrique Jardiel Poncela"

Refosa de l'autor del blogs-intenete

més juantxi del món mundial

El proppassat dissabte em trobava fent la compra setmanal a la Boqueria barallant-me amb els turistes torracollons que no paren de fotografiar gilipollades com peixos, ous i peres, per intentar passar amb el carro de la compra i arribar als meus objectius. Afortunadament, hi vaig arribar, amb moltes dificultats i una mala llet considerable, i vaig aconseguir la compra que havia planificat.

El final de la compra sempre la faig en una xarcuteria amb bar on compro embotits, formatges i d'altres delicatessen tot conversant amb els frikis de dependents. Sempre ens fotem un fart de riure i això em serveix de relax per alliberar l'adrenalina que acumulo durant la compra.

El dissabte, però, vaig tenir la sorpresa que el ferran adrià se'm va fotre al meu costat i es va demanar una truiteta de patates, un bikini i una coca cola (?). El millor cuiner del món menja aquestes merdes en un bar de mercat? Em vaig plantejar. Que curiós. Estava totalment garratibat i sorprés.

En veure aquesta escena, ràpidament em vaig demanar una truiteta de patates per estar a l'alçada de l'il·lustre acompanyant que tenia a la meva dreta. Estava més aixuta que el paper d'estrassa, però havia d'estar a l'alçada.

Vaig pensar com trencar el gel amb el gran crack de la cuina i se'm va ocòrrer preguntar-li per la temporada de pèsols. I li vaig preguntar:

- Perdona Ferran, saps si ara és temporada de pèsols.

- Ara comença, però encara no es troben a les botigues. Però a les botigues de l'entrada el proper cap de setmana els podràs trobar. -Em va respondre. - I peladets!

- Moltes gràcies! -Li vaig respondre amb posat agraït.

Ell em va mirar la samarreta juantxi que duia posada i em va preguntar:

- Què ets de Reus?

- No. Perquè?

- Perquè aquests sonajes de la cori em cauen força bé. -Em va dir.

-Ah si?. Doncs tenim pensat presentar-nos a les properes eleccions autonomiques del 2010. I com és que coneixes la cori? -Li vaig preguntar.

- Segueixo una mica la política i el tipus aquest que es disfressa d'Elvis em cau força bé. -Em va dir.

- Doncs necessitem una mica de suport mediàtic per liar-la durant la campanya electoral i en Quim Monzó ens donarà suport. Com ho veus?

- En Quim és un bon amic meu i podríem fer un tàndem juantxi.

- No fotis? -Li vaig dir.

- I tant! Amb això de les eleccions al parlament espanyol ja no surto al Polònia i vull ressò mediàtic.

- Doncs ara penso fitxar al Forges per a la campanya. El coneixes?

- I tant! Fa molts anys que estiueja a l'alt empordà i quan ve sempre em visita al Bulli.

Òsties, jo flipava. Ja teníem al Quim Monzó i al Ferran Adrià fitxats per a la revolució juantxi. A banda del Forges, m'agradaria fitxar al Pepe Rubianes. Crec que amb aquests fitxatges la presidència a la Generalitat no se'ns pot escapar. Vaig parlar amb l'Ariel i em va felicitar pels meus bons oficis i va corroborar que el meu morro era digne d'un juantxi de pro. Ea!

Si voleu algun càrrec quan arribem a la cúpula de la Generalitat, necessitem candidats per omplir llistes i suport juantxi i voluntari. Vosaltres mateix@s.

La revolució juantxi està en marxa. Ah! I pensem deconstruir els taronjers del pati dels collons per un bosc de marihuana del Rif.

Salut i juantxisme!