Sopar d'empresa

Quan arriben aquestes “entranyables” dates nadalenques tothom perd el puto cul per munta-s’ho i escaquejar-se de la parella i demés pollades familiars. M’estic referint als soparets d’empresa.


En principi estan pensats i concebuts per “guarir” les ferides que la convivència diària dels patidors treballadors que conviuen tot l’any odiant-se i que un cop l’any se l’agafen amb paper de fumar fent veure que tot està bé, que és molt bonic treballar plegats i que bé que ho fem. La veritat, ans al contrari, és ben diferent. M’explicaré.


- Aquella rossa me la follaré el dia del sopar!. – Pots escoltar els dies abans de la celebració entre els presumptes i potencials participants.


- A veure si aquell capullo la té tan grossa com aparenta amb els pantalons ben arrapadets que du sempre. Se li mantindrà erecte més de 2 minuts? – Es pregunten les famelles afamades de sexe que els seus marits no els proporcionen durant l’any.


En fi, tot plegat, un grapat de despropòsits i de desitjos impossibles per a una colla de castrats i castrades mentals i sexuals. Se’n tornaran a casa o amb la cua entre les cames o amb el xoxet ben eixut.


I després del soparet, ve el Nadal amb la seva nit i dinar posterior, Sant Esteve, cap d’any i els putos reis. Ah! I tot regat amb uns bons caves, família a dojo, nens esvalotats, sogres emprenyades,... Quin panorama més nadalenc... Fantàstic!


Per això, i moltes altres coses que no esmentaré, prefereixo quedar-me a casa, escriure en el meu blog, petar-la amb les meves amigues en els xats, veure bones pelis porno i cascar-me-la al sofà tranquil·lament.

Per cert, abans d'escriure aquesta parida a caigut una bona palla observant a la grandíssima Jenna Jameson follant com una descosida. Això és vida...

Una bona palla després d’un bon soparet en solitud és un autèntic plaer. Us ho recomano.


Apa, fins la propera!

Per començar, musiqueta per posar-vos a to: AC/DC

Led Zeppelin. Contrapunt als anteriors

Cat Stevens, abans...

Mira que fotre el camp... Quina gran pèrdua!

Amor cubà.

23/03/2008

Humor nòrdic

Un suec pitorrejant-se d'un finlandès


Eren un suec i un finlandès perduts en els boscos glaçats de l'entranyable Finlàndia quan de cop i volta arriben els dos individus carregats com a camàlics de birres.

El cas és que passen el primer dia bebent com a descosits fins que en un moment donat l'alcohol els va fer dormir sense notar gens ni mica el fred que fotia.

El segon dia el van passar exactament igual, bebent i bebent sense parar. Fins que una altra vegada es van quedar en coma profund després de fotre's més litres de cervesa que un centenar de suporters en plena activitat.

Al tercer dia, però, va passar una cosa curiosa. De cop i volta, i després d'uns quants litres de cervesa a l'estòmac, el suec diu:

- Salut!

D'avant d'aquesta locuacitat sueca, el finlandès li respon:

- A veure. Es pot saber què collons em vingut a fotre aqui? A beure o a parlar!

S'ha acabat. Humor escandinau. Ells són així...

NdA: Aquest acudit tan rabiosament divertit me'l va explicar un danès que pensa que els suecs són uns autèntics gilipolles.