Trobada d'infantesa

l'elisenda

- Tu ets l'Eli? -Li vaig preguntar a una noia que acabava de pujar al metro.

- I tu qui ets? - En Serafí, del cole. Li vaig respondre un pèl tallat.

- Doncs no me'n recordo de tu.

- Si dona. Nedàvem junts i competíem. Jo era petit, capgros i quatreulls, i em deien "rompetechos".

- Òsties! Ara me'n recordo! Tu ets aquell individu que sempre em guanyava a les competicions mixtes i que sempre et trencaves les ulleres amb les parets del pati a base d'òsties amb els companys de classe?

- Doncs si. Era jo. -Li vaig respondre.

- Perdona. No t'havia conegut. Han passat tants anys...

- Doncs jo t'he conegut a la primera. -Li vaig dir. -Estàs igual.

- Vols dir que no exageres?

- En absolut! Els teus cabells i la teva figura segueixen sent iguals i bonics com quan vam acabar la primària.

- Intento mantenir-me en forma i cuidar-me però crec que la graduació de les teves ulleres no està gaire ben ajustada. -Em va dir.

- T'ho asseguro! Sinó, perquè et penses que t'he reconegut a la primera? - Moltes gràcies Serafí. Ets una mica adulador, saps?

Vam seguir en el metro fins que vam haver de baixar. Resulta que els nostres destins eren força semblants i que baixàvem a la mateixa parada. Vam sortir del metro rient de les batalletes d'infantesa i se'ns va acudir quedar per un altre dia per petar-la tranqui·lament i explicar-nos les nostres coses amb un bon dinaret.

A l'època, ella havia lligat amb un xicot que era una mena de líder catxes de la classe i jo no li causava cap mena d'excitació libidinosa. Així que, per variar, em vaig quedar amb les ganes i, en conseqüència, a pelar-me-la en la intimitat. Vam quedar en una setmana en un conegut restaurant ubicat en un espigó ubicat a la platja de la marbella on et queda el mar a banda i banda del local i es menja de puta mare. Ella viu a la zona del fòrum i aixi no li quedava lluny de casa seva. El coneixia perfectament. Em va comentar que hi anava força sovint amb el seu marit. Vaig pensar: perfecte! Està casada. Així no se m'enganxarà. Com d'equivocat n'estava...

Ens vam trobar directament al restaurant i vam demanar una paella pels dos. El dinar va transcòrrer tot recordant les batalletes de pubertat. Jo li vaig retreure que no m’havia fet ni puto cas i que a mi sempre em va agradar des del primer momento que la vaig veure. I que quan més l’anava coneixent, més m’agradava.

- Ostres Serafí. Éram molt joves i teníem el cap plens de pardals. –Em va dir.
- Tens raó. Però sempre es poden corregir els errors, no creus?
- Que insinues?
- Endevíneu. –Li vaig respondre.

Un somriure provocador va ser la seva resposta a les meves insinuacions encobertes. Vaig pensar que ja la tenia al sarró.

En un moment donat i mentre ella xuclava el cap d’una gamba, li caig formular una pregunta:

- Ets feliç amb la teva parella?
- No. Gens ni mica. El meu marit és més babau que la sola d’una sabata. I, a més, és un autèntic porc que, per acabar d’adobar-ho, no em provoca cap mena de plaer sexual. Ja fa anys que no tinc un orgasme.
- Doncs si et ve de gust, jo te’l puc proporcionar. –Li vaig insinuar directament.

Dit i fet. En acabar de dinar vam fer la digestió passejant per la platja fins arribar a casa meva.

- A casa tinc un cava brut nature d’una cava miolt petita de Sant Sadurní. –Li vaig dir.
- M’encanta el cava sobretot per acompanyar una estona de sexe.

Uf! Això serà una màquina que no em deixarà respirar! Vaig pensar. I si després de fer-la gaudir se m’enganxa com una lapa? Amb el seu marit està fatal i necessita algú que li dongui marxa i vidilla. La por va començar a envair-me. Però, malgrat els meus temors vaig preferir arriscar-me.

En arribar a casa em vaig adreçar a la nevera per servir el cava però l’Eli no em va deixar. Va començar a grapejar-me els collons i en un moment ja estava empalmat i com una moto. A la sala d’estar va començar a treure’s la roba i duia un conjunt de llenceria de color negre que li feien ressaltar i lluir la seva figura.

Com estava l’Eli! Per sucar-hi pa i no acabar-se’l.

- On està el dormitori? –Em va preguntar mentre ens morrejàvem amb delit.
- Vine amb mi.

En un moment, ja ens trobàvem tots dos al llit i en pilotes. Sense gaires miraments va començar a mamar-me-la com si fes temps que no menjava. Se la fotia fin s a la gola. Mare meva. Quina barbaritat! Mentre es distreia xuclat-me-la i petonejant-me-la va girar el seu cos lentament fins que en un moment donat em vaig trobar amorrat al seu xoxet. Allò era mel pura! Semblava mentida que en tant poca estona un xoxet es trobés tant a punt com aquell.

En cinc minuts escassos ja va tenir el primer orgasme. I en ple èxtasi, Em va començar a muntar com si fos un cow boy a sobre d’un toro en un rodeo mentre jo li besaba els mugronets.

Vam aturar-nos un moment per agafar aire i em va dir gemegant:

- Et faig mal, Serafi?.
- En absolut. I tu, t’ho estas passant bé?
- Feia anys que no gaudia com avui. –Em va respondre. –Ets genial!
- Gràcies pels afalagaments. Però crec que no hi ha per tant.
- He tingut vàries relacions fora del matrimoni i mai ningú m’ho havia fet passat tant bé. Ja porto tres orgasmes, saps?

En dir-me això es va obrir de cames de bat a bat convidant-me a acaronar-li l’entrecuix. Vaig començar a tocar-li el sexe i de cop i volta els meus dits ja li estaven acariciant el punt G. Quina manera de cridar!

- Penetra’m, Serafí. –Em va mig exigir.

Ja hi érem una altra vegada. En total calculo que aquella tarda de sexe un pèl esbojarrat va durar unes 3 hores. En un moment de calma sexual em va preguntar:

- Tu no et corres mai?
- Gairebé mai. Perquè?
- Això vol dir que no t’ho passes bé amb mi? -Em va preguntar.
- No. En absolut. Gaudeixo moltíssim i el que més m’agrada es sentir gaudir a la parella que tinc entre els meus braços. El més important és el “durant” no la finalització.
- Ets extraordinari. No em pensava que fossis així.

Vam començar a riure amb uns acudits que li vaig explicar mentre ens fotíem, per relaxar-nos, el cava que tenia guardat a la nevera.

- Em quedaria amb tu tota la nit però el meu marit m’estarà esperant. –Em va dir.
- Vols que t’acompanyi a agafar el metro?
- Estaré encantada.

Ens vam dutxar abans de marxar ensabonant-nos mutuament. Per variar, l’Eli va tenir un orgasme que casi ens provoca una ruptura de crisma a la banyera.

La vaig acompanyar a la parada del metro i amb una morrejada èpica ens vam acomiadar.

- Espero tornar-te a veure aviat. –Em va dir per acomiadar-se mentre baixava per les escales del metro.
- Jo també, bonica. Fins la propera!

I així va ser com aquella història frustrada de la pubertat es va convertir en una història real i guais uns quants anys després.

Apa, que vagi de gust, pelmes! Muaks!