Vocació oculta (no us espanteu!)

una nit al panam's

- ¿Vienes conmigo?

- No sé. estoy un poco cortado.

- ¿Como te llamas, guapetón?

- Serafí. Pero mis colegas me llaman rompetechos. Llámame como tu quieras.

- Me gusta, rompetechos. Será tu nombre artístico. ¿Y sabes lo que hacemos aquí con los clientes?

- Pues no. -Li vaig respondre mentre em grapejava els collonets.

- Creo que lo harás bien. ¿Vienes conmigo?

- Si, pero..., ¿qué quieres hacer conmigo?

- No te asustes. Ahora te lo explico.

Aquesta conversa, que va significar una inflexió en la meva cutre qualitat de vida, va ser un atzar miracolós.

Jo vivia, amb vint anys, a la cantonada entre Hospital i Robadors amb una colla d'estudiants sempre disposats a la farra i emporrats tot el sant dia (i nit). Un dia del mes de maig de principis dels '80, quan el fred deixa pas a les primeres escalfors primaverals, els meus companys de pis van muntar una farra amb un grapat de col·legues. Aquell dia jo no tenia ganes de farra i vaig decidir fotre el camp a passejar-me per la barcelona nocturna, a veure que descobria. Aquesta era una de les meves actiivtats preferides. Perdre'm de nit als barris més canalles i foscos del xino barcelonès.

Jo era un desgraciat que menjava patates i spaguetti amb all i oli perquè amb el què guanyava i amb les feines que feia, no podia mantenir un tren de vida de més qualitat. Però aquesta trobada va significar un punt d'inflexió importantíssim en el meu trist present. Només us explicaré breument com vivia en aquella època.

Jo era un estudiant força golfo a qui les classes de la universitat li feien una mica de grima, i sempre m'ho muntava per fer campana. Per sobreviure, treballava a les feines, sempre submergides, més inversemblants: picapedrer a les mines de de basalt a Castellfollit de la Roca, manobra, natejador de vidres a concessionaris de cotxes, puticlubs i gratacels que acollonien, veremador al sud de frança, enquestador, i d'altres ocupacions molt qualificades que m'estalviaré de comentar. Això em servia per pagar la part que em corresponia del lloguer d'aquell pis infame i ple de toxicòmans i ex reclosos, i menjar alguna cosa barateta.

Però aquell dia les coses van canviar. Quan els companys de pis van arribar a casa els vaig dir que no trenia ganes de farra i que me n'anava a voltar pel xino. Vaig baixar directe al carrer Robadors, on les prostitutes i macarres de l'època encara eren autòctons i de tota la vida, i entre parada i parada en uns quants dels més de trenta bars que hi havia en aquest entranyable carreró, i entre abraçada i abraçada amb prostitutes amigues, vaig adreçar-me a l'Arc del Teatre.

Sortint de l'Arc del Teatre vaig veure una certa animació enfront d'un local de les Rambles. Era el Panam's. Els rètols de l'entrada convidaven a entrar-hi: Vea, disfrute, toque, participe! I em vaig dir: perquè no hi entres? Dit i fet. Vaig pagar l'entrada i ja em trobava allà a dins. Un lloc fosc i ple d'homes de mitjana edat i més grans palpant-se els pebrots, uns quants txaperos que no deixaven de tirar-me els trastos i, a l'escenari, espectacle porno. Quin panorama!

Vaig seure en una butaca del local, que estava a les fosques i fora dels llums de la barra on els txaperos anaven a la caça, a veure l'espectacle amb una llauna de cervesa per refrescar-me la gola.

De cop i volta i per sorpresa va arrivar una dona de bandera i em va proposar de sortir a l'escenari. Després de la conversa que heu vist al principi del relat, em va acompanyar agafant-me la mà al seu camerí mentre em deia:

- No estés nervioso. Ya veràs como si te dejas ir te lo pasarás bien. Y si lo haces bien te pagaremos 25.000 pesetas.

- ¿Ah si?

- Claro. Aquí cuidamos a los buenos clientes que además nos ayudan en nuestros shows porno.

Quan em va dir això vaig pensar que tot el meu pudor (si és que encara m'en quedava una miqueta), desapareixeria definitivament. I així va ser.

Em va dur al seu camerí per explicar-me com anava l'actuació mentre una altra actriu feia un streptease a l'escenari.

Mentre anàvem al camerí i em grapejava els kiwis em va preguntar:

- Noto que te estás excitando, chavalín.

- Creo que si, Guapetona. ¿Puedo tocarte las tetas?

- ¡Claro! ¿A qué esperas?

I mentre arribàvem al camerí, ensopegant per tots els passadissos que ens duien al seu cau d'assaig, em va dir:

- ¿No tendrás ninguna enfermedad sexual?

- Creo que no. Soy donante de sangre y estos temas los tengo bastante controlados. ¿Y tú?

- Tampoco, !guapetón¡ Entra en el camerino que te daré unas instrucciones antes de salir al escenario.

Vam entrar al seu camerí i em vaig quedar al·lucinat. Tot ple de miralls, un llit enorme, vestits i llenceria per un tubo...

- Entra Serafí. Quiero hacerte unas preguntas antes de salir al escenario.

- ¿Y qué quieres saber?

- ¿Eres eyaculador precoz? ¿Te corres cuando te quitas los gallumbos y ves a una tía en pelotas?

- Normalmente no. Además casi nunca me corro cuando follo. En rarísimas ocasiones me ocurrió. Me la tengo que cascar un buen rato y las pocas veces que tengo éxito, me corro.

- ¿Seguro? Vamos a comprobarlo antes de salir al escenario. ¡Por cierto! Eres muy joven y no debes saber mucho de las vicisitudes sexuales, ¿no?

- Pues fuí bastante precoz y según mis amantes, no lo hago nada mal y me dicen que las dejo bastante extasiadas. Pero esto siempre es en privado. En público no se como funcionará.

- No te preocupes Serafí. Yo te indicaré. Ahora haremos un pequeño ensayo antes de salir al escenario. Y sobre todo piensa solo en ti y en nosotros. No en la panda de cerdos que nos mirarán.

Em va estirar al llit i em va treure els pantalons i els calçotets, i amb la velocitat d'un fórmula 1 ja me l'estava mamant com una autèntica descosida. M'estava posant a prova a veure si aguantava la primera sagsejada pornogràfica. En una estona li vaig dir:

- ¿Quieres girar tu cuerpo para poderte besar el chochete mientras tu me la comes?

No va dir cap paraula, es va girar, i el 69 estava servit. Estàvem en plena tasca quan em va comentar que canvièssim de postura perquè a l'escenari calia canviar de posició sovint per mantenir atenta l'atenció dels porcs que ens miraven.

Ho vam fer de totes les maneres possibles i penetrant-la per tots els orificies imaginables i inimaginables. Fins i tot, i no és costum en aquesta mena d'espectacles, la vaig besar a base de bé.

- Serafí. ¡Eres un crack! ¿Cómo es que nunca te planteaste dedicarte a esta bonita profesión?

- Claro que me lo planteé. Quería hacer carrera de actor de comedia però el mundillo de la farándula me pareció bastante esnob. Y lo dejé. ¿Y tú? ¿Cómo llegaste a este antro?

- Es muy largo de explicar y es hora de salir a escena. Aurora está acabando el streptease y ahora toca el número estrella de la noche.

- ¿Qué?

- Pues que ahora viene lo que el público está esperando. Mi show improvisado con el cliente de la noche.

- ¡Óstias, me has acojonado!

- No te preocupes. Sigue mis instrucciones y todo irá bien. Además las luces nos dan en la cara y la música también, con lo cual creerás que estamos solos. Tu tranquilo, guapetón.

Glups! Vaig pensar mentre ens adreçàvem a l'escenari. Quan hi vam aparèixer i un gran focus ens va enlluernar, tothom es va aixecar a aplaudir-nos. De cop i volta la llum de la platea va desaparèixer i l'escenari es va tenyir d'un color vermell incitador.

Enmig de l'escena hi havia un llit enorme que, en veure'l, em va venir al cap una gran bacanal romana... Mentre el cap em donava voltes pensant amb les tombarelles que podria fer en aquell tros de llit va començar a sonar una música que incitava al vici. I enmig del meu despiste em va despertar l'actriu porno dient-me a cau d'orella:

- ¡A ver si estás por la labor! Desnúdame poco a poco y con delicadeza.

- Perdona, se me fué la olla pensando en mis cosas.

- Déjate de gilipolleces y empieza que el público se impacienta.

La vaig despullar molt a poc a poc i acaronant-li totes les corbes del seu bonic cos. Mentre ho feia i ella feia un gest de plaer totalment còmic i dissimulat jo em vaig endinsar en el meu món fantasiós i còmic. I li vaig seguir el rotllet.

Ja estava despullada i amb les cames més obertes que un angle de 180 graus quan vaig fotre un streptease "Full Monty" total. El públic apaudia, mentre ella, entre rialles, m'esperava ben oberta de cames esperant que jo li treballés el xoxet. Som hi! Em vaig dir. I em vaig submergir en aquella peixera humida i plena de corbes i formes.

Quina manera de bramar. Era pur teatre, per jo pensava que li feia mal i aturava la meva tasca o la calmava una mica.

- No pares, Serafí. -Em deia a cau d'orella mentre no parava de bramar quan de cop i volta i per tal que el públic veiés millor l'espectacle, em posava de peu i de perfil a la platea i me la besava amb delit i sense descans.

Mare meva! Quina fenia més dura! Pensava. Cada nit el mateix rotllo amb el client de torn! El cas és que ens vam deixar anar i seguint fil per randa les seves instruccions vam fotre un numeret força complet que va rebre un aplaudiment molt generós per part dels porcs que ens estaven veient.

Vam fotre'ns un petó als morros i una bona grapejada pel gaudi del públic i enmig dels aplaudiments, vam tornar al seu camerino. A mig camí ens vam trobar amb el gerent del local i ens va dir:

- ¿Se puede saber de donde ha salido este crack?

- Pues estaba entre el público y me pareció un buen especímen para el experimento.

- ¡Pues te ha salido de puta madre! El público salía super contento y con cara de querer volver. ¡Y tú! ¿Dónde has aprendido esas dotes de actor medio cómico y medio porno?

- Supongo que em la escuela de la vida. -Li vaig respondre. Siempre me gustó la comedia y el teatro, y la timidez la abandoné hace muchos años cuando me di cuenta que no sería ningún adonis.

- Pues chaval, tienes talento. ¿Quieres seguir con nosotros? Te pagaremos bien por dos actuaciones semanales: 50.000 pesetas a la semana.

Òsties! 50.000 peles per cardar per la jeta dues estonetes a la setmana, els divendres i els dissabtes al vespre. Davant d'aquesta temptadora oferta no m'ho vaig pensar dues vegades i la vaig acceptar.

Això significava guanyar un mínim de 200.000 peles al mes i poder-me permetre els vicis que em sortissin dels collons. I a més, podia estalviar encara que no ho volgués i estudiar allò que a mi m'agradava.

L'exigència sexual a l'escenari cada vegada era més complicada però jo m'en sortia amb la meva guasa, la meva flexibilitat i habilitat, i els meus bons oficis. Un bon dia, en acabar la funció, la noia que em va fitxar em va fer una proposta:

- Te invito a cenar a casa. He preparado cena para los dos y no te puedes negar, Serafí.

- Encantado guapetona!

I agafadets de la cintura vam anar plegats a casa seva fent una aturada prèvia a la bodega del carrer de casa per comprar un Don Perignon amb què regar el sopar.

- Vas fuerte, Serafí. -Em va dir amb un somriure d'orella a orella.

Vam arribar a casa seva abraçats l'un al'altre com una parelleta d'enamorats i en entrar-hi em va dir:

- Hace dos años que nos conocemos de follar en el teatro y tengo que confesarte una cosa.

- ¿Y qué es?

- ¿Los orgasmos que finjo cuando me penetras o cuando me lo trabajas a fondo, y me pongo como una loca? Pues no finjo. Es la primera vez que me pasa, y contigo no necesito vaselinas ni cremas vaginales. Solo pensar que voy a actuar contigo ya me chorrea la vagina y se me hincha el clítoris. Creo que me estoy enamorando de ti, Serafí.

- ¿Estás segura? -Li vaig preguntar tot acollonit.

- Totalmente. Y me gustaría compartir mi vida contigo. Eres maravilloso y muy tierno.

La meva cara es va transfigurar de cop i volta, i allò que havia començat com una aventura i s'havia convertit en un bon mitjà de supervivència per sobreviure i poder estudiar i investigar es complicava. Jo no volia lios de cap mena perquè els estudis em començaven a demanar una dedicació que no tenia hores, i li vaig dir amb bones paraules que m'agradava molt i que me l'estimava però que no em podia comprometre amb ella. Però que em venia molt de gust fer-li l'amor sense públic.

Ho va entendre a mitjes i una mica tristos ens vam fotre un sopar boníssim a base de mariscos i patés del sud de França. Això li va aixecar l'ànim i mentre xuclava una ostra li vaig preguntar:

- Hace dos años que conozco todos tus rincones y recovecos y todavía no se como te llamas.

- Me llamo María, pero mi nombre artístico es Sonia.

- ¿Y porqué no me lo dijiste antes?

- Preferí quedarme en el anonimato. Ya sabes, esta profesión, a pesar de su descaro aparente, requiere discreción. ¿Lo entiendes guapetón?

- Por supuesto, guapetona.

I entre ostra i ostra vam començar a morrejar-nos amorosament al sofà i a grapejar-nos els nostres respectius cossos com mai ho havíem fet. L'excitació mútua era tan gran que en uns minuts ens trobàvem al seu dormitori. Una cambra de color vermell, plena de miralls i un llit que semblava una piscina. T'hi podies ofegar practicant afers amorosos, però mai caure de morros al terra. Aquella nit va ser inoblidable. Tota la nit i una bona part del matí els vam dedicar a estimar-nos tendrament i sense públic. Quina sensació més estranya, pèrò que bonica i agradable.

A les 11 del matí i quan ens ensabonàvem mútuament a la dutxa, li vaig dir:

- María. Tengo que dejar el Panam's.

- ¿Porqué? -Em va respodre sorpresa.

- No creo que pueda actuar como un profesional después de lo que ha pasado esta noche.

- ¡Pero sin tí el espectácuulo ya no será lo mismo! Piénsatelo, por favor.

- Mira María. ¿Te gustaría verme en el escenario follándome a tus compañeras de espectáculo a partir de lo que nos pasó hoy? ¿Y crees que yo me quedaré igual cuando te vea penetrar por todos tus orificios por tres tios? Y además, mis investigaciones me exigen mucho tiempo.

- Pero eso es una profesión que hay que dejar al margen de nuestras vidas privadas, Serafí.

- Lo siento. Pero acepto a medias tu propuesta de convivencia sabiendo que mis horarios son totalmente desmadrados y que tu oficio es el que es. Pero yo lo dejo.

- No me lo puedes hacer. ¡Somos los reyes del Panam's! Si te vas perderemos clientela y el negocio se puede ir al garete.

- Seguro que encontrais un sustituto. Esas son mis condiciones. ¿Las aceptas, María?

Amb el cap cot i els ulls plorosos va acabar-se el cafè amb llet que s'estava fotent per esmorzar.

Vaig aixecar-me de la cadira pe fer-li una abraçada de consol i comprensió. Duia una bata transparent que deixava veure totes les seves formes i de cop volta, mentre l'abraçava, vaig notar una cosa que em creixia involutàriament i enmig del seu entrecuix.

- ¿Ya empezamos otra vez, Serafí? No tienes remedio. Venga, vamos. Me vuelves loca, guapetón.

Aquell va ser el darrer polvet que vam fotre'ns la Maria i jo. Ella va continuar amb la seva carrera artística i jo amb la meva frustrada carrera universitària.

Perquè collons no em vaig quedar al Panam's fent una carrera artística que em podria haver fet milionari! Soc un autèntic gilipolles. Quina vida més puta i més perra...