S'enfrontaven els Old Blacks amb els Red Devils, un derby on les espurnes acostumen a sortir per totes bandes i on l'afició vibra d'emoció. El partit no va defraudar i els Old Blacks van consumar una altra victòria, no sense una resistència ferotge dels Red Devils.
La primera part va estar dominada clarament pels vermells però la seva manca d'encert davant la porteria negre i les grans intervencions del porter Chivo van impedir que el marcador es decantés cap al costat red. En canvi, les poques ocasions de què van gaudir els blacks les van saber aprofitar transformant-les en gols. Va costar obrir el marcador, però amb el primer gol black va començar el festival. Malgrat el gol dels negres els vermells no van baixar la guàrdia i van seguir pressionant i posseient el control de la pilota. Quan semblava que la primera part acabaria amb un pírric 1 a 0 va aparèixer al camp l'avi de la colla: el Sonajes txinorri, que amb el primer toc de pilota va assistir en safata el segon gol dels blacks. Malgrat la seva escassa participació en el matx, la seva aportació a la victòria va ser determinant. Malgrat tot el domini continava sent dels reds i la primera part va acabar amb un 3 a 1 favorable als Old Blacks.
La segona part del partit va ser una altra història. Els primers 10 minuts el partit va ser força igualat fins que els blacks van marcar el quart. En aquest moment els reds ban baixar la guàrdia i va començar el festival black. Tothom va marcar gols, inclús el porter d'un penal ben assenyalat per falta clara del Quentin. A cinc minuts del final i amb un 7 a 2 contundent va a tornar a reaparèixer el Txinorris i d'una altra magistral assistència es va arrodonir el resultat amb una filigrana del Sobrassada i remat definitiu de l'Australià. Resultat final: Old Blacks 8, Red Devils 2.
Cal destacar les actuacions de:
El Chivo (De l'uhpitalé): Sublim.
El Buti (Pueblerinu): Combatiu i encertat.
L'Australià (Pijo guaperes): Tot terreny.
El Mantecas (Odón): Organitzador, director i gran (en tots els sentits) jugador.
El Depredador (Psicòpata): Lluitador a tot el camp. Un Neeskens en versió penedesenca.
El Sobrassada (Setciències): Golejador, determinant i pitxitxi.
El Sonajes Txinorri (àlies Barrufet i/o Maki): Encertat i oportú.
L'esportivitat i bon rotllet que van protagonitzar el partit es va veure truncat per un incident que es va produir a les rodalies del camp. La colla de futbolaires es desplaçaven tots amb els seus respectius cotxes al lloc de trovada i no sé per quins set's ous s'em va ocòrrer anar tot sol en metro al lloc del sopar i de la marxa posterior.
El cas, és que en sortir del Laietà i a l'alçada del Picadero de can Barça i en veure'm tot sol em van empaitar uns skins feixistes / nazis. Les provocacions verbals van ser molt fortes i el meu cos i ment es contradeien: foto el camp corrent cagant llets o m'encaro a veure si s'acollonen? Com no puc còrrer a causa d'uns transtorns que ara no venen al cas explicar, vaig decidir encarar-los amb tota la meva mala llet apresa als barris marginals de Barna i al xino. No va servir de res. Van venir cap a mi i mentre m'envoltaven i em seguien insultant vaig actuar sense por. Crec que vaig trencar-li el naç a algun fill de puta i a un altre li vaig fotre l'ull a la remanguillé. Però no va ser suficient. El tercer fatxa em va empaitar i em va fotre al terra. Indefens, vaig posar-me en posició fetal i protegint-me instintivament el cap i les parts vitals, vaig rebre un grapat de cops, amb peus i punys, que em van deixar totalment malmès i estabornit. De cop i volta van desaparèixer. La guàrdia urbana, com sempre oportuna, va aparerèixer.
Quan van sortir del cotxe patrulla van pensar que era un indigent tirat al mig del carrer i em van preguntar que què collons fotia allà, al mig de la via pública. Els vaig observar, desprotegint-me el cap, i amb una veu totalment ronca i fluixa els vaig explicar que uns skins m'acabaven d'apallissar per la cara. En veure'm totalment malmès i magullat em van pujar al cotxe patrulla i em van dur al dispensari més proper. Afortunadament els meus ossos són de goma i no tenia res trencat, però els dolors ja començaven a tocar-me els kiwis.
La mateixa guàrdia urbana em va dur a la comissaria dels mossos de les Corts (Glups!) per formular la prescriptiva denúncia. No em van fer esperar gens ni mica i en poca estona ja estava al carrer i vaig poder agafar un taxi que em dugués al lloc del sopar futbolaire.
El sopar i la marxa posterior (tercer temps), va ser molt divertit i simpàtic. Malgtrat els meus mals, vaig gaudir de la companyia i del bon rotllet dels bons companys i companyes del curro als quals agraeixo la seva paciència i comprensió amb el tarat mental i buscaraons que us escriu.
Perquè la vida és així...
Avís i alerta! No aneu mai sols ni soles pels voltants del Camp Nou en hores on la gent no s'hi passeja (i si s'hi passeja, ningú s'aturarà). Aquesta colla de fills de puta cerca víctimes aparentment febles per aprofitar-se de la seva superioritat física i no atenen a raons per apallissar-te sense cap mena de problema. Aneu amb molt de compte, si us plau. No m'agradaria que a cap persona coneguda i estimada li passés res per culpa d'aquesta colla de psicòpates.
Entesos, babaus!!!
Salut i petons! (Molt juantxis, és clar).
0 comentaris:
Publicar un comentario en la entrada