De pel·lícula!

el viatge

- Òsties! Fotrem un viatge?
- Si, amor meu! I aquesta vegada veuràs! Amb campanassu sonat i gamberrada èpica!
- Que guais! –Vaig respondre-li.

Estàvem dinant unes llenties, molt bones per cert, quan de cop i volta se’ns va acudir fotre un viatget a París. Quins records em portava París! Quina ciutat més bonica! I que xulo passar desapercebuts tot acaronant-nos i morrejant-nos a les voreres dels carrers que vorejaven el riu. Ens fotíem mà a tot arreu. Qualsevol arbre, fanal, cantonada, monument, bar, etc., era excusa i un bon indret per grapejar-nos i estimar-nos.

Fa uns quants anys vaig tenir una relació molt apassionada amb una dona que, per casualitat, vaig conèixer en una peixateria de la boqueria mentre intentava decidir-se si comprar lluç o tonyina.

- El lluç és de palangre i és força bo. –Li vaig suggerir. –Posi’m aquest, si us plau. I me’l fa a rodanxes per fer-lo a la basca.

Aquella conversa de mercat va donar lloc a una compra conjunta per tota la boqueria i en acabar-la vam anar a fotre’ns un vermutet al Pinotxo.

- Com et dius? –Em va preguntar mentre ens fotíem unes croquetes acompanyades de dues canyetes.
- Serafí. I tu?
- Em dic Laia.
- Quin nom més bonic! –Li vaig comentar.
- Doncs el teu és força original.

I mentre ens fotíem les croquetes parlant de temes gastronòmics em va dir si el proper dissabte tornava al mercat. Li vaig respondre que si i vam quedar a la mateixa parada de peix on havia comprat el lluç. Vam tornar a fer la compra plegats i aquell dia la conversa va ser més intimista. Vam començar a conèixer-nos i a agradar-nos. I així dissabte rere dissabte fins que un bon dia la vaig convidar a dinar a casa a un bon plat de pasta amb bolets regat amb un bon cava. La tarda va ser increïble. Els petons que van començar a fluir en acabar de dinar i al sofà, van culminar al dormitori. Aquella tarda de sexe passional, però tendre i amorós, van ser el començament d’un gran amor.

L’estiu començava a estimular els nostres cossos i esperits. I no se’ns va ocórrer una altre cosa, a la Laia i a mi, que organitzar una bona gamberrada, Ella estava de baixa i s’ho va empallegar per viatjar a París sense permís. I jo com collons m’ho muntaré? Em plantejava sense trobar-hi resposta. Tasca complicada. Però a l’administració tot és possible, i així ho va ser. Un bon dia, en què la Laia ja tenia les reserves del viatge fetes, vaig comentar-li al meu cap:

- M’agafaré uns dies de festa. Estic una mica estressat i crec que em convé una mica de relax.
- Cap problema. –Em va comentar.

De puta mare! Ipso facto vaig trucar a la Laia i li vaig comentar que ens trobaríem a París després de la seva reunió de treball clandestina. Ella va assentir entusiasmada dient-me lo bé que li provaria veure’ns a París i després d’una dura jornada de treball.

- Ho celebrarem amb un bon sopar, Laia del meu cor!
- I tant! Això s’haurà de remullar i farcir! –Em va respondre.

Vaig agafar l’avió i amb una hora i mitja ja era l’aeroport Charles de Gaulle. I la vaig telefonar.

- Amor! ja sóc aquí! Vaig cap a l’hotel!
- Quan acabi amb la puta reunió m’hi arribaré! –Em va respondre.

Vaig arribar a l’hotel i vaig donar-li les meves coordenades a la recepcionista. En aquest cas era ell. Era un individu totalment alcoholitzat i, a més, amb una cara estranyament familiar. Tot l’hotel estava ple de quadres amb el seu careto retratat. Per això em resultava tant familiar. Era pintor. Amb prou feines ens vam entendre. Ell pronunciava les vocals i consonants amb moltes dificultats i jo, amb el meu francès macarrònic, amb prou feines em podia fer entendre. A la fi vaig comprendre on collons estava instal·lada la Laia. Una vegada instal·lat li vaig trucar.

- Amor! –Li vaig dir sense preàmbuls. –Encara ets a la feina?
- Estic de camí però en mitja hora hi arribo.
- T’espero al bareto que hi al peu de l’hotel.
- Ok, amor. J’arrive! –Em va respondre.

Em vaig fotre tres o quatre “demis” de cervesa mig barallant-me amb una cambrera xinesa que no m’entenia, i al cap d’una bona estona la Laia va aparèixer per la porta del bar. Feia un posat trist però en veurem li va canviar el rostre. Va entrar al bar amb un somriure que li anava de orella a orella.

- No m’ho puc creure! –Em va dir.
- Ja veus, sóc aquí esperant-te i disposat a fer tot el que tu vulguis.
- De debò?
- De debò.
- Vols que pugem a l’habitació?
- No tens gana? –Li vaig preguntar?
- Pugem i deixa’t d’òsties! –Em va respondre.
- Som hi doncs!

Érem a la cambra i li vaig preguntar que com estava. No estic bé, em va dir. Li vaig proposar que fotéssim el camp a un restaurant del barri per veure si es refeia i es deixava d’òsties. I hi vam anar. A un resto tibetà!

No recordo ben bé que collons vam menjar però tot era molt bo. En acabar de sopar ella em va dir:

- Quina il·lusió veure’t aquí, Serafí!
- Estic aquí per tu, amor meu! –Li vaig respondre.
- Ets un amor! –Em va dir.
- Tu si que n’ets, d’un amor! Amor! –Li vaig dir mentre pujava al damunt de la taula per fotre-li una bona morrejada.
- Aquesta nit si que podrem allargar. –Em va insinuar.
- Aquesta nit ens tocarà l’alba! –Li vaig dir.
- Waw! Fotem el camp?
- Som hi!

Anant pel carrer abraçats i petonejant-nos vam sentir una veu que venia pel darrere i que deia: Oh là là, les amoureux! Què bonic! Vam pensar mentre ens miràvem i ens encaminàvem abraçats cap a l’hotel amb un únic pensament: abraçar-nos tendrament i follar com a dos descosits. Les nostres caretes no donaven peu a cap mena de dubte. Si no cardàvem ho teníem cru, molt cru. Així que sense creuar-nos cap mena de paraula vam entrar a l’hotel i gairebé sense mirar-nos les cares ens vam despilotar disposats a menjar-nos el món, i el que no era el món.

- Vols que m’obri de cames? –Em va insinuar.
- Però si oberta de cames és el teu estat natural! –Li vaig afirmar.
- M’encanta obrir-me de cames i que m’observis tota nua. I, a més, m’encisa que em miris i m’acaronis el xoxet. Me’l toques? M’agradaria tenir un orgasmet previ a la penetració.

Dit i fet. Me’l vaig treballar de valent, aquell xoxet. Llavis de dins, de fora, vagina, clítoris i tot allò que l’envoltava. Quina meravella! Roast beaf, amb un regust a sexe ben a punt per a l’èxtasi en qualsevol moment. En aquell instant, quan la Laia començava a gemegar amb el cos i l’esperit totalment posseïts pel plaer, vam canviar de postura. Ella estava totalment remoguda i excitada i vam canviar de posició. Es va posar de cul, amb unes ganes boges de ser penetrada. I la vaig penetrar. Vaig separar-li els llavis de dins per veure-li clarament l’obertura vaginal. Uf! Quin orifici més bonic! Això requereix temps i bons oficis! Vaig pensar. Així que abans de penetrar-la vaig gaudir una bona estona d’aquell espectacle per a tots els sentits, sobre tot els visuals, tàctils i olfactius. Val a dir que els meus sentiments, mentre em treballava aquells indrets, s’enfilaven fins als cims més elevats de l’Himalaya! I a la fi la vaig penetrar. Va ser l’inici d’una nit d’amor que es va allargar fins l’alba i que ens va procurar un plaer immens. Vam fer l’amor amb totes les postures imaginables i inimaginables. I les vam gaudir totes amb calma i tranquil·litat i amb molta naturalitat i tendresa. Ah! i amb molta passió! Recordo que al mig d’una bona remenada em va dir:

- Serafí, em fas embogir! Em penetres i em toques al mateix temps i els plaers se’m creuen i se m’encavalquen! Però m’agradaria sentir els plaers per separat. Els vaginals i els clitoridians, Tots dos alhora m’agraden molt però m’atabalen. Primer una cosa i després una altra. Em fas un orgasmet extern i després em penetres al teu aire. D’acord?
- Encantat! –Vaig accedir ben disposat i submís.

I així vaig començar a treballar-me de nou el seu xoxet que, per cert, em tornava boig, i vaig començar pels llavis de fora (crec que es diuen externs). Aquell sexe estava a punt de caramel. Com m’agradava aquell sexe... Sempre obert a qualsevol aventura o circumstància amorosa. Sempre dient-me: vine, aquí estic tot per tu! O: vine, et vull acaronar amb tots els meus llavis! Sempre disposat a estimar i a ser estimat. El seu sexe lliscava sobre del meu amb una suavitat sublim que a la Laia l’excitava moltíssim.

- Serafí. Això m’excita molt, saps, amor?
- Segueix així. Poc a poc ja veuràs com l’excitació es transformarà en plaer.- M’encanta! –Em va dir entre gemecs, mentre ens masturbàvem mútuament amb els nostres sexes.
- N’ets conscient? –Li vaig dir mentre els seus llavis de dins m’abraçaven tot la cigaleta anant de munt cap avall. –Ens estem masturbant sense follar utilitzant els nostres respectius sexes!
- Si amor! Penetra’m! Necessito que el teu sexe ompli el meu!

I així va ser com de l’estona tranquil·la que acabàvem de gaudir, vam transformar-nos en una parella de “cavall – genet” al més vell estil dels rodeos de l’oest americà. Òsties, quina manera de brincar! Primer ella al damunt, amb totes les variants posturals i rítmiques possibles, després de costat, de cara i pel darrere, després jo al damunt i ella a sota. Uf! Es van fer les tantes i quan ja estàvem una mica escaldats la Laia va dir:

- I si dormíssim? Estic una mica cansada i tinc el xoxet escaldadet.
- Doncs el que li cal al teu xoxet és marxa! Demà més! –Li vaig respondre.
- D’acord. Però el tinc escaldat i estic feta pols i així no puc gaudir del sexe. I m’agrada tant gaudir-ne, Serafí!
- Cal fotre una mica de callo al xoxet. I això s’aconsegueix follant! Demà et despertaré amb cops de cigala al xoxet, i a veure si així se’t passa la tonteria, amor.
- D’acord. –Em va dir amb una cara mig irònica i còmplice al mateix temps.

I així ens vam adormir abraçats fins l’endemà tot somiant amb les entremaliadures que faríem el dia següent... Ens vam despertar pels vols de quarts de deu i vam demanar que ens pugessin l’esmorzar a l’habitació. Era un esmorzar típic parisí, amb croissants, cafè amb llet, torrades, mantega, melmelada i suc de taronja envasat. Ens vam fotre l’esmorzar i després del preceptiu polvet matutí i la dutxa tonificant ens en vam anar de compres.

- T’importa que entri a aquestes botigues amb teles estampades, Serafí? –Em va preguntar. –Voldria fer-me un vestit i regalar-ne unes quantes.
- T’hi acompanyo, amor. –Li vaig respondre.

Maleïda va ser l’hora en què li vaig dir “T’hi acompanyo, amor”. Això va ser l’inici d’un calvari que es va allargar durant tota la jornada. Vaig acabar totalment grogui i marejat. Vam entrar a sis o set botigues marroquines amb teles de tots els estampats imaginables. I cada dos per tres la Laia em preguntava:

- Aquesta t’agrada?

I jo, sistemàticament, li responia:

- No ho sé. Amb tantes teles i tants estampats estic atabalat i no distingeixo què m’agrada i què no m’agrada.

La veritat és que a partir de la segona botiga era incapaç de distingir absolutament res de res. Al final crec que se’n va comprar tres o quatre i amb una va encarregar que li fessin un vestit amb un disseny fet a mida. Afortunadament va arribar l’hora de sopar i això va significar la meva salvació.

- Què et passa, Serafi? Fas mala cara. –Em va comentar.
- Estic grogui, atabalat i marejat. Si supero aquesta prova ja tindré una bona porció de cel guanyada. –Li vaig respondre.
- Planteja-t’ho com si hagués estat una prova del teu amor per mi.
- Calia? –Li vaig dir.
- Venga, no em facis cas i anem a sopar que tinc gana. –Em va proposar.

Vam sopar en un resto molt coquetó del barri de Montmartre que, per a informació del lector, és un barri molt adient pels amants esbojarrats. El sopar, afortunadament, em va revifar i va permetre que en Serafí tornés a ser el Serafí d’abans del maleït dia de compres. Disposat a follar la darrera nit a París. Després del sopar, molt bo per cert, ens vam encaminar cap a l’hotel a passar the last night amb la Laia.

- Encara tens el xoxet escaldat?
- Una mica però amb la pràctica se’m passarà. –Em va respondre.
- Això vol dir que com a mínim hauríem de cardar de dos a quatre vegades per setmana. –Li vaig insinuar.
- Doncs si. Venga, ja està bé d’orgues i anem per feina. –Em va comentar.

I ja estàvem enredats una altra vegada. Aquest cop la vetllada no va ser tant llarga com la de la nit anterior perquè l’avió sortia una mica d’hora i calia dormir i descansar. No obstant, la sessió de brincamenta va ser força agradable i van caure alguns orgasmets força gustosos. Al matí següent ens vam llevar, vam esmorzar, dutxa i cap a l’aeroport. Quan estàvem a la cua de l’escàner per entrar a la zona d’embarcament la Laia em va preguntar:

- Que t’ha semblat l’estada a París?
- Fantàstica! –Li vaig contestar.
- Quina gamberrada més guais! –Em va dir. –A veure quan la podem repetir.

Vam embarcar i al cap d’una hora i mitja ja estàvem al Prat. Vam agafar un taxi per tornar a les nostres respectives llars i un llarg petó va servir de comiat mentre comentàvem a cau d’orella com de meravellós havia estat aquell viatge, malgrat el mal tràngol del puto dia de compres.

I vam dir simultàniament en acomiadar-nos: Sempre ens quedarà París...