dinar i sobretaula

frustració

- Xarrupa la cigala mentre llepo l’almeja! –Vaig dir-li mentre ens fotíem un arrosset caldós en un poblet mariner molt proper al cap i casal de Catalunya.

El club de les palles celebrava el seu primer (i darrer) dinar de feina. I la primera campana començava a prendre forma. A l’esmentat dinar vam assistir-hi tres persones, entre les quals es trobava la coprotagonista de la present història, jo mateix i un company bastant amic de la guasa. El tema central del dinar va ser, com us podreu imaginar, la palla, o com diuen els tècnics, la masturbació. Tots tres tenim força experiència en aquest tema i el club va néixer com un espai de reflexió i d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques sobre el tema en qüestió. Però potser per una manca de confiança (tots tres gairebé ens acabàvem de conèixer), excés de timidesa (als 40 anys!) o senzillament, una mica de gilipollisme, el tema estrella no va ser la masturbació.

Mentre parlàvem de tonteries, la companya va intentar explicar-nos una recerca que havia fet feia uns anys a París sobre les modalitats d’orgasmes masculins i femenins, mentre no parava de llepar-se els dits. Aquest darrer detall és important donat que es menjava les cigales amb les mans (jo feia el mateix amb les cloïsses), i mentre les xuclava amb avidesa (sobretot els caps) la meva imaginació no parava de barrinar. Podeu imaginar-vos l’escena. Jo intentant dissimular la trempera, entre cigala i cigala, i cloïssa i cloïssa, el company desviant l’atenció cap a temes intranscendents i la col·lega intentant centrar el tema orgasmil mentre no parava de xuclar els caps de les cigales.

Per ser sincer, no recordo gairebé de què anava la recerca, però si que recordo la quantitat de punts “G” que tenen les dones, o no en tenen. Haig de reconèixer que em vaig fer la pitxa un lio (embolic, que diria en Pompeu). Algunes dones sembla que tenen disposats punts “G” per tot el cos. Com si estiguessis disparant amb la cigala a una diana i no se sap per quins sets ous sempre encertes. Ja veus, tota la vida intentant fotre-la sense mans i ni de conya, i una investigadora et descobreix que no calia fer tants esforços! La meva cigaleta començava a pensar (tinc un cos molt autònom, jo) que potser havia perdut el temps i fet massa esforços durant massa temps. Si el punt “G” el podies trobar tant fàcilment, perquè collons tant de patiment i bons oficis! Em vaig preguntar. La sexualitat masculina no li va interessar gens ni mica. Sembla ser que els tios no tenim punt “G” ni res que se li assembli.

Altrament, sembla ser que hi ha dones que no saben que hi ha una coseta que dóna molt de gustet que, pels sofisticats, es diu clítoris. Doncs bé, ens va explicar la Companya que hi ha dones que no en tenen ni puta idea de la seva existència! Valgui'm deu! Vaig pensar tot garratibat. Com pot ser que jo, amb la meva hipermetropia, presbícia, astigmatisme i estrabisme, hagi descobert aquestes coses ja fa un cert temps i una dona no s’ho endevini. No és que sigui un crack dels xoxets i dels seus intríngulis, però hi ha coses que cauen pel seu propi pes. Almenys jo així ho creia. Perquè la naturalesa és tant cruel amb el gènere masculí? Les dones amb punts “G” a dojo i els homes, en canvi, amb un únic punt sensible. Em vaig plantejar jo mateix a mi mateix. Evidentment, no vaig trobar-hi resposta. Vaig pensar que potser calia fer una pregunta als companys. Però la xuclamenta de les cigales em va despistar de nou i com si fugís d’estudi vaig començar a parlar, tot canviant de tema, del darrer partit del Barça i de com havíem patit els culés per derrotar al Madrid.

Afortunadament, les cigales, més tard o més d’hora, s’acaben, de la mateixa manera que la trempera té un temps de vida útil limitada. Les postres van ser la meva salvació. Crec recordar que duia texans i les apretures provocades als meus baixos per les xuclamentes cigalils començaven a ser insuportables. Amb les postres i els cafès, les aigües van tornar al seu lloc i els texans tornaren a la seva original posició. Aquest va ser un dels primers sufocos que, de manera amagada, vaig tenir pensant, pensant, imaginant, imaginant...

Crec que va ser aquella manera de tractar les cigales el que em va predisposar a aprofundir la relació amb la companya. Quina manera de xuclar cigales! No sé si ella va sospitar alguna cosa -respecte a la meva excitació durant el dinar-, però després del cafè va dir:

- Anem a la platja? –Davant d’aquesta transcendental qüestió, el company i jo mateix vam assentir sense plantejar-li cap objecció.

Aquesta proposta crec que amagava alguna doble intenció que vaig saber interpretar però que, malauradament, no vaig saber concretar.

Vam anar a un xiringuito de la platja a fotre’ns unes copes. Entre el vinet del dinar i les copes del xiringuito la conversa crec que va a començar a degenerar i a barrejar temes i més temes. Això si, no recordo ben bé de què collons vam parlar però ens vam fotre un fart de riure considerable. I les rialles predisposen a d’altres activitats...

La companya, que a aquestes alçades ja en duia més al cap que als peus, va començar a tombar el cap de manera sospitosa. Crec que el vi i les copes començaven a fer-li efecte. Jo no volia, en cap moment, aprofitar-me de la situació. Ella crec que tampoc, però la seva cara i gest em deien, de manera més o menys encoberta, dues coses: "estic feta caldo; anem a estirar-nos a la platja". Vaig pensar que si la companya estava feta pols, ho tindria més fàcil, menys resistència. Em bolcaria al damunt del seu cos i no podria dir res de res. Tampoc volia una lluita ferotge, només una estoneta fotent-nos mà i morrejant-nos.

- Anem a la platja a estirar-nos. –Va mig xiuxiuejar.

Aquí ho vaig tenir clar: Vol follar amb mi; vaig pensar. Tot seguit veureu què va passar.

Les copes van fer els seus efectes i mentre el company se n’anava cap a casa seva, nosaltres vam decidir estirar-nos una estoneta a la platja aprofitant els darrers raigs de sol del dia. Mentre ens posàvem còmodes entre la sorra i els matolls em van tornar al cap les cigales del dinar. Ipso facto, trempera! Com estava estirat, els texans no m’apretaven com a l’hora del dinar, tot i que la meva cigaleta tenia molt clars els seus objectius. Vaig descobrir que es molt dur lluitar contra la voluntat de la cigaleta, sobretot en aquelles circumstàncies. Què faig? Em vaig preguntar. La temptació estava situada exactament a l’alçada de la seva cintura i de les seves boniques tetes. Com no sabia com seria rebut el meu atxutxon, em vaig tallar. I si em rebutja? Vaig pensar. Després vaig descobrir que les seves intencions i les meves eren exactament les mateixes, però en aquell moment no vaig saber com reaccionar. Així que entre dubtes, escalfamentes i alguna palla mental, apa, tornem cap a Barcelona.

Com us podreu imaginar el primer que vaig fer en arribar a casa va ser fotre’m una palla com la copa d’un pi! La fantasia utilitzada per immortalitzar el moment pallós va ser, evidentment, la xuclada de les cigaIes. Com xuclava les cigales! Uf!

El dia va acabar amb un missatge de mòbil que li vaig enviar i que deia: "No ha estat malament, malgrait tout". Aquell dinar i aquella tarda d’amor i sexe frustrat em va deixar totalment fora de joc. Mai una dona se m’havia resistit! I aquella tarda em vaig tallar com un adolescent de 15 anys. Uf! Quina vida més puta i més perra.

Però uns dies més tard la vaig pillar per banda i... (continuarà).