Trobades a Canaletes

Mugronets entranyables

Mare meva! Quin parell de mamelletes m'esperaven a canaletes! Ella sempre arriba abans (quedem força sovint) i els seus mugronets amb l'acompanyament d'uns pits turgents i espectaculars sempre em donen la benvinguda.

Ella és d'un poblet del Penedès, que mai no recordo com es diu, i n'està força cofoia de la seva comarca que ara és vol convertir en una cosa que no acabo d'entendre que li diuen "virgueria". Jo s'ho faran, penso en la intimitat, mentre imaginant-me els seus pits i els seus mugronets com es van endurint mentre, en les meves fantasies, m'observa la meva trinca i me l'acarona suaument. La imaginació, en aquest moment, es desboca i la passió es desborda! La seva tendresa, directament proporcional a la suavitat i volum de les seves formes, em tornen boig. I noto que ella també en gaudeix.

Merda! Uns putos veïns em desperten i les fantasies a prendre pel cul! Hauré de posar-hi remei, vaig rumiar. Li trucaré i quedaré amb ella. Segur que caurà als meus encants! Vaig començar a pensar en una estratègia que em permetés. sense gaires dificultats, endur-me-la al catre sense resistència i amb un desig irrefrenable per part seva. Ja ho tinc! Li convidaré a un restaurant la mar de xulo a la platja i les ostres m'aplanaran el camí.

Ens vam trobar a Canaletes, com sempre, i, com sempre, marcava mugronets i tetes (i duia el xoxet força marcadet). Mare meva! Avui l'haig de posar en remull com que em dic Serafí! Em vaig dir a mi mateix.

- Vols que anem a la platja a menjar marisc! Et convido. -Li vaig proposar.
- I on em vols dur?
- A un lloc que segur que t'agradarà. Està envoltat de mar per totes bandes. Et bé de gust?
- A què esperem? -Em va dir desitjosa i entusiasmada.

Dit i fet. Vam agafar un taxi i en un tres i no res ja ens trobàvem al restaurant.

- Què teniu taula? -Vaig preguntar.
- I quants seran? -Em va dir el cambrer.
- Nosaltres dos. -Li vaig respondre.

Ens van dur a una taula al costat d'una finestra que donava a llevant. Estava entreoberta i l'aroma a mar entrava amb una olor iressistible.

- T'agrada el lloc, Rosa?
- És fantàstic! -Em va respondre.

Vam decidir ràpidàment el dinar i tot començaria amb unes bones ostres, amb un regust a mar increible, i una bona ampolla de Don Perignon. No va caldre gaire estona per observar i percebre com la Rosa s'anava excitant de mica en mica. Els seus cigronets gairebé li foradaven la samarreta escotada que duia mostrant tota la pitrera. Els seus sostenidors ja els tenia a la vista. Eren vermells amb vius negres i ella em mostrava els tirantets amb una naturalitat sospitosa. M'estava provocant!

- Serafí! -Em va dir. -Tu saps com seduir les dones, eh!
- I perquè m'ho dius? -Li vaig respondre amb un to difícilment creïble.
- Saps perfectament que vaig una mica apurada i que els teus bons oficis m'estan captivant i posant a cent!
- Doncs si vols, li podem posar remei! -Li vaig mig proposar.
- I què proposes?
- Et posaré un mocador als ulls i tot serà una sorpresa. Acceptes? -Li vaig dir.
- M'arriscaré.

Vaig pagar-li al cambrer i li vaig demanar un taxi. Mentrestant, ella anava posant-se el mocador als ulls a l'espera de la sorpresa.

El taxi va arribar i li vaig dir la destinació (un carrer molt poc conegut i que la Rosa, evidentment, no coneixia).

En arribar li vaig comentar a la Rosa:

- Ja hem arribat però encara no et treguis el mocador.
- D'acord. Tu manes.

Vam entrar a l'indret i li vaig dir que s'esperés a l'entrada amb els ulls tapats fins que jo l'avisés.

Dit i fet. Un bon professional ens va conduir al lloc que jo desitjava i que fora de l'abast del camp acústic de de la Rosa vaig negociar...

Ja hi érem.

- Vols que et tregui el mocador? Ja pots mirar. -Li vaig dir.
- És que em fa una mica de por. Me'l pots treure tu?
- I tant! Però ho faré lentament perquè no t'espantis.
- Som hi. -Em va respondre.

Amb els ulls tapats, vaig començar a acaronar-li la cara i els cabells per tal de tranquil·litzar-la. Lentament les meves mans anaven tocant el seu coll mentre els meus llavis s'acostaven als seus suaument. No vaig tenir cap problema per trobar una resposta immediata als meus petons aparentmernt innocents. Mara meva! De cop i volta els seus llavis i la seva llengua, suau i dolça, envaïen tots els meus llavis i el que no són llavis. Les meves mans ja no podien resistir tanta temptació i les seves tetes van ser l'objectiu principal!

Ella no es treia el mocador mentre jo la despullava i la besava tota molt a poc a poc. Ella volia fer-ho tot depressa però jo li explicava, a cau d'orella, que aquestes coses es gaudeixen molt més si les fas a poc a poc. Però la seva desesperació era total! A la que es va quedar en pilotes es va trure el mocador, va fixar la vista en la meva trinca i es va amorrar al piló com quan un camell porta un mes al desert sense beure ni una gota d'aigua i de cop i volta es trobés amb un oasi. Quina manera de mamar-me-la! Quina avidesa! Mentre ella m'intentava procurar plaer jo li vaig acaronar tendrament el xoxet i el seu clítoris.

Òsties! A la que li vaig tocar una miqueta, ja estava gemegant com una condemnada! Collons. Com està el patí. Vaig pensar. Avui iguial pateixo per aguantar el tipus.

- Em pots penetrar? Tinc el xoxet bullint! -Em va dir.

Dit i fet. Apa, ja hi som cavalcant com en un rodeo de Texas. Alguna postura em provocava uns ofecs considerables. Sobretot quan ella es fotia al damunt i les seves tetes s'amorraven a la meva cara. Jo intentava separar-les per poder respirar, però ella no parava de cavalcar com si jo fos un brau a qui calia domar.

Afortunadament el seu xoxet, al cap d'unes hores, es va escaldar i em va deixar tranquil. Me la va deixar, per cert, feta un autèntic nyap i les oïdes fetes pols.

I el dia següent tenia cita amb la Trini! Com li explicaria el lamentable estat de la meva cigaleta? Però vaig reflexionar ràpidament i vaig ajornar la cita dos dies més tard. Així em podria recuperar i la meva cigaleta tornaria a la seva alegria habitual.

Per acabar la soirée, la Rosa es va fixar amb els miralls de la cambra que havíem llogat i em va demanar que féssim posturetes fotogràfiques. Sense esforços vam fer totes les posturetes possibles per tal que ella pugués observar com ens ho muntàvem. I li va agradar tant que sense gaires esforços i senzillament observant les imatges dels miralls va tenir un altre orgasmet.

Ufff! Una altra com aquesta i no ho explico!

Vaig haver de posar-me cremeta a la cigala per regenerar-la i tonificar-la per tal que la Trini la trobés a punt d'estrenar. Quina creu!

Dones...